Global searching is not enabled.
Skip to main content

Activitat inicial - UNITAT 1

Per començar, mira aquest vídeo i reflexiona al voltant de les preguntes que et plantejem:


Comparteix les teves reflexions al fòrum "Reflexions i dubtes respecte la Unitat 1: Competències interculturals i de gènere”.

  • Com incorporem la perspectiva de gènere i intercultural al nostre àmbit sanitari?
  • Som conscients de les dificultats que pateixen les dones migrades al país receptor?
  • Què hauríem de fer diferent des de l'àmbit sanitari en l'atenció de dones migrades en els seus processos d'embaràs, part i postpart?

Presentació i reflexió

by Sandra Bertran Borràs -

Hola bona tarda, 

el meu nom és Sandra Bertran i sóc llevadora a l'ASSIR del Consorci Sanitari de Terrassa, al Cap on treballo cada any es fa més evident que el nombre de dones migrades augmenta i en el nostre cas, una gran majoria són orginàries del Marroc. Aquest ha esta el prinicipal motiu per apuntar-me al curs, milorar les meves capacitats i tenir més i millor informació/formació per poder acompanyar.les. 

Moltes de les dones q atenem tenen una important barrera idiomàtica q ens dificulta el poder fer una correcta atenció, la persona q sol acompanyar.les sol ser la parella i això significa q hi certes preguntes q no els hi podem fer, com valorar si pateix violència de gènere, per exemple.

El desconeixement sobre molts aspectes de la seva cultura, el seu origen, el suport familiar del q disposen,,,i els maleïts tòpics q ens predisposen davant aquella dona per ser d'un determinat país.

Desconeixem pq han vingut aquí, i per tant, desconeixem moltes de les dificultats q poden patir, aïllament social, recursos econòmics,..

És important valorar a les dones de forma individualitzada, sense classificar.les, sense valoracions prèvies sense cap coneixement, conéixer millor les diferents cultures d'origen de les dones q atenem per poder acompanyar-les millor



Reflexió actividad 1

by Paula Castao Garcia -

Creo que en muchas ocasiones no tenemos en cuenta los aspectos culturales de los cuidados y creo que la mayoría de veces es por desconocimiento. 

Personalmente me falta formación en perspectiva de género y en diferentes cultura y religiones del mundo. 

Entender diferentes formas de vida y puntos de vista, nos dará la posibilidad de brindar una atención más personalizada y más efectiva, aumentando el nivel de satisfacción de la mujer.

Estoy totalmente de acuerdo cuando mencionáis que es fundamental la paciencia a la hora de atender una mujer de una cultura y religión diferente a la nuestra. Pero esta paciencia creo que requiere tiempo y creo que el sistema sanitario no favorece esto. Limitan el horario de consulta a lo medicamente transcendental, no contemplando las barreras culturales que nos podemos encontrar. 

Por eso creo que como profesionales debemos ser conscientes en que tenemos que formarnos para responder en diferentes culturas pero que el sistema sanitario tiene que darnos la oportunidad y ofrecernos espacio para ello. 

Reflexion Video

by Rosa Maria Camarero Gomez -

Me gusta la propuesta del video, ver mi vivencia como profesional sanitario y la de las mujeres que acompaño.

Como llevadora vivo la interaccion con mujeres muy diferentes de mi cultura... son muy numerosas. Es enriquecedor el poder acompañarlas y empoderarlas... pero vivo también la dificultad de comunicacion, de conocer realmente su situacion, sus necesidades. Y veo que, en ocasiones, me falta paciencia y sensibilidad porque son mujeres que necesitan una MAYOR ATENCION

Si que verifico que tienen menor acceso a los serviios que ofrecemos... grupos, plan de nacimiento... Veo que en ocasiones, las juzgo o tengo prejuicios. 

Una gran dificultad es que algunas "necesitan" estar siempre acompañadas de su pareja, por barrera idiomática... no son autonomas y no puedo acompañarlas en su realidad

A nivel de sistema sanitario necesito... apoyo con el idioma ( mediadores), más tiempo de atencion asistencial, colaboracion de asociaciones o trabajadores sociales, talvez propuestas especificas para estas mujeres


Muchas gracias


Reflexió video

by Carole Antoine Riolobos -

Crec que moltes llevadores, principalment, a la consulta o en sala de parts, ens trobem davant amb una dona.

I aquesta és una perspectiva que ja estableix un terreny comú entre les dues, facilita l'empatia.

Com he dit en la presentació, crec que sovint veiem les dones immigrades com a més vulnerables, i això ens pot portar a ser més paternalistes del que caldria. Està bé imaginar les dificultats en què es poden trobar les dones, per a intentar una relació més holistica i que tingui en compte més àmbits que afecten la salut.

Crec que el principal és apropar-se a la dona amb una actitud respectuosa, confirmar o descartar les nostres creències sobre llur cultura mitjançant un diàleg i una escolta amb interès, estima, obertura mental.

En l'àmbit sanitari, en la meva experiència en At. Primària, calen més mediadores, traduïr documents i material de promoció de la salut a diferents llengües, més temps per a dedicar a dones més marginades i vulnerables.

El Covid19 s'ha carregat bona part dels grups de preparació al naixement, de postpart (encara que ara es facin virtualment). Moltes de les dones (i les seves parelles) de qui parlem no podran accedir a aquestes preparacions, per problemes lingüístics i també d'accés a les noves tecnologies.

Penso que la nostra tasca és millorar actituds en l'atenció directa, però els gestors també haurien de millorar l'accés (traduccions, material, temps), per a començar a poder parlar d'atenció equitativa.

reflexió vídeo

by Elena Jara Villamuera -

Crec que a part d'informació i formació, cal més humilitat i apertura de ment per part del personal sanitari a l'hora d'atendre les dones migrades o provinents de cultures diferents a la nostra. Com diu la Marta Boqué, hem de ser pacients, en el sentit de respecte per la persona que tenim al davant. Hem de partir de la base que tothom és igual i tothom ha de tenir el mateix dret a la salut, i que les persones provinguin d'on provinguin han de rebre un servei just i competent.

Crec que sovint no som conscients dels entrebancs a l'accés de salut de moltes persones migrades. La dificultat amb l'idioma fa difícil l'entesa, però també hi ha una barrera per la diferència cultural, i si a més, hi afegim els prejudicis, el resultat és la mala atenció que repercuteix negativament en la salut. Fer tràmits, conèixer la xarxa de recursos, telèfons, horaris, la diferència entre la primària i l'hospital... Són coses molt integrades pels sanitaris, però a la pràctica poden ser un impediment si no es coneixen. A més, la precària situació econòmica i laboral i sovint la sobrecàrrega de cures o el dol migratori d'aquestes persones, especialment de les dones, fa que la bretxa  en salut sigui encara més gran.

Primer, hauríem de posar-nos en el seu lloc. Com ens sentiríem  si estem en un país nou? 

Després, formar-nos sobre maneres diferents d'entendre la salut, la malaltia, la criança... segons la cultura o el país.

Informar de com funcionen els serveis a nivell grupal i donar una bona benvinguda a les usuàries de com funciona el sistema seria clau per un bon començament. També poder comptar  amb més mediadores culturals i tenir el suport d'una xarxa de dones  ajudaria en el procés d'embaràs, part i postpart. Escoltar-les més i no tant sols donar consell d'expert també seria un pas en la millora de l'atenció.



Reflexió vídeo

by Gala Montenegro Nadal -

Crec que, en general, falta una mica de consciència sobre el camí i la història de vida que hi ha darrere de cada persona migrada, incloent la reflexió sobre la situació sociopolítica i econòmica en els països d'origen. 

Igualment, sovint no ens aturem a reflexionar les dificultats i les barreres que estan podent tenir les persones migrades a l'hora d'accedir i relacionar-se amb el sistema sanitari; a vegades perdre això de vista fa que dipositem moltes exigències a aquestes persones sobre com volem que s'hi relacionin i al no poder complir les nostres expectatives, es generen situacions de malentesos, frustracions que alhora generen generalitzacions i prejudicis (per exemple, amb la gestió del temps, compliment de les visites, compliment terapèutic, etc.).

Per a l'atenció a la maternitat, potser ajudaria formar-se en interculturalitat i conéixer com es ritualitza aquest procés vital en diferents cultures, per poder incloure durant les visites una perspectiva més àmplia sobre la normalitat i poder oferir cures, educació sanitària i, en general, una atenció més individualitzada i adaptada. També conéixer certs aspectes de la cultura d'origen pot ser un facilitador per l'establiment de la relació de confiança. 

I, com han dit altres companyes, seria d'ajuda per a ambdues parts, que hi hagués una xarxa d'intèrpretes més àmplia i que estigués formada en perspesctiva de gènere. També en aquest sentit crec que ens cal a les sanitàries formar-nos més i tenir-ho més present. 

També crec que ajudaria ser una mica més flexibles amb algunes actituds o accions que a priori podem no entendre o poden xocar amb el que estem acostumades. A mi personalment, el tema de la gestió del temps a la consulta és un aspecte que m'angoixa bastant i que intento treballar-me per no caure en la dinàmica de, sistemàticament, cridar l'atenció per arribar tard (sense interesar-me pels motius, per exemple).

Reflexió Vídeo

by Susana Garcia Mani -

Considero que encara ens queda molta feina per fer en el nostre AMBIT sanitari des de la perspectiva cultural i de gènere. 

Per molta empatia que tinguem amb les dones migrades no coneixerem prou bé les seves dificultats viscudes a l,arribada del país receptor.

Crec que la millor manera per acompanyar-les en els processos d'embaràs, part i postpart es comprendre la seva situació en el seu entorn social i cultural. Per aquest motiu seria molt interessant poder disposar de la figura d'una mediadora que ens pot ajudar a comprendre la seva situació, acompanyar-la millor i també solucionar els casos on es dificulta la comunicació per la barrera idiomàtica.

Reflexió video

by Miriam Muñoz Lopez -
Crec que som conscients de les dificultats que pateixen en una petita part. Però no sé com podríem ajudar-les. Crec que ens falten eines per poder atendre-les millor a més de tenir accés a una traductora o mediadors culturals i ampliar el temps de visites. Aquest curs és una oportunitat per  ampliar la informació de com viuen elles els procesos d'embaràs, part i postpart per poder resoldre els seus dubtes i acompanyar-les millor.

Reflexió video

by Meritxell Fors Andreu -

El que ens falta és INFORMACIÓ

- Necessitem formar-nos en cultures per a poder atendre de manera holística. 

- Crec que si que som conscients de les dificultats que pateixen pero moltes vegades ens falten eines per a poder atender-les tant bé com ens agradaria. 

- Facilitar eines en les quals aquestes dones es puguin sentir arropades, compreses i ateses correctament on es tingués en compte totes les seves necesitats i es poguessin resoldre els seus dubtes i pors. Així com facilitar l'accés a cursos/formació completa sobre cada cultura. 



Reflexió

by Carolina Exposito Moreno -

Trobo que moltes vegades, a part de l'idioma que ens dificulta la correcta expressió del que realment volem explicar, també ens falta informació. 

Crec que si que som conscients de les dificultats que pateixen les dones migrades però tampoc tinc clar quines eines tinc o com puc ajudar. Penso que si tingués més informació de com viuen els processos d 'embaràs, part i postpart podria adequar molt més la meva actuació a les seves necessitats. 

Personalment m'agrada preguntar com ho viu ella o com ho fan a la seva cultura per poder adequar-me a les seves necessitats.

Espero amb aquest curs conseguir més coneixements i eines per a poder afrontar més reptes i millorar la meva assistència.

Presentació i reflexió

by Teresa Pinto Reina -

Sóc , la Teresa Pinto , lllevadora de ASSIR Tarragona , jo concretament treballo a dos barris on la població migrada és molt alta . Estic d'acord amb el que es planteja al video . Es molt important posar-nos a la seva pell , encara que costi , encara que ara tenim el temps just per fer visites , netejar , donar cites ...Espero, amb aquest curs ,  reforçar i augmentar les meves idees en relació a la interculturalitat ,migració , ....

Reflexió Vídeo

by Paloma Amado Barroso -

Bon dia, sóc la Paloma, treballo de llevadora tant en l'ambit d'atenció hospitalari com d'atenció primària. Estic molt interessada d'aquest curs ja que vivim en una societat multicultural i sovint tinc la percepció que la manca de recursos és una gran limitació a l'hora d'oferir una atenció de qualitat.


Respecte a les reflexions que ens planteja el vídeo, considero que malgrat que ens imaginem quines dificultats pateixen les dones migrades mai sabrem tot el que han de suportar. Per començar, tot el que han viscut del seu país d'origen, la forma d'arribar al país receptor i un cop en aquest, les fortes diferències que hi trobaran. A tot això s'hi afegeix que hi ha una gran manca de xarxa social, dificultats econòmiques, precarietat laboral, etc. La dona migrada embarassada és encara més vulnerable i requereix un abordatge que no caigui en el parany de la generalització, els tòpics i considerar a cada dona de forma única, amb la seva experiència de vida la seva "motxilla” i individualitzar sempre al màxim la nostra atenció. Lamentablement això precisa sobretot de temps i recursos com mediadors culturals per atendre-les i poder-nos apropar al màxim a la seva realitat.


Salutacions i gràcies per la vostra feina.

Reflexió

by Isabel Navarri Ramos -

Les migracions siguin dins del mateix pais o d'un altre en si mateixes són un repte per a la persona que la pateix. Si afegim la manca de suport, idioma diferent i a mes a mes una situació de vulnerabilitat com és l'embaràs, doncs encara més.

Nosaltres podem apendre tant d'aquestes dones nouvingudes com elles de nosaltres amb una bona comunicació, una ment oberta a nous conceptes, flexible i creant un ambient de tranquil.litat, seguretat i de referència. Moltes vegades som el primer contacte amb el món sanitari.

Una mirada als ull, un somriure i molta profesionalitat.

Reflexió

by Gemma March Jard -

El vídeo ens invita a reflexionar sobre el tema i a donar-nos compte  de la necessitat de ser empàtiques amb la dona migrada, tenen una situació més vulnerable que la dona autòctona i aquest fet ens ha de posar en alerta per cobrir les seves necessitats d'una manera més propera  i igualitària a la vegada i  respectant les seves creences i trets culturals

Reflexió

by Ester Muñoz Sellés -

Crec que sobre la prespectiva de gènere i intercultural ens queda molt per treballar. Les autoreflexions, les formacions, el canvi de mirada de la salut, l'empoderament de les dones... cal seguir en aquesta línia de treball de manera intensa i constant. Una de les grans dificultats que tenim és la comunicació, l'idioma i el coneixement de les seves cultures. Penso que hauriem de valorar tenir més a prop la figura de la mediadora cultural. Sincerament a nivell dels processos d'embaràs, part i postpart, a mi personalment em falta formació des d'aquesta mirada cultura. 

Reflexió activitat unitat 1

by M Dolors Creus Pujol -

Crec que en el nostre àmbit sanitari i especialment des de l'Atenció Primària, oferim una atenció equitativa, o al menys intentem fer-ho d'una manera individualitzada per a cada persona, si que es veritat que, quan ens posem a imagina com ens trobariem nosaltres en un altre país i com ens agradaria rebre aquesta atenció, s'obre una persperctiva diferent de veure aquest tema. 

Segurament que moltes vegades no som consciens de les dificultats que pateixen les dones migrades en el país receptor i potser donem una atenció poc adaptada a les costums i a la realitat del dia a dia d'aquestes dones i famílies. 

La barrera idiomàtica és el primer esglaó important i és on potser hauriem de tenir més recursos per a facilitar la comunicació. En el procés de l'embaràs i el postpart és important la red social i l'ajut familiar. 

Segurament podem fer moltes coses diferent s a les que estem fent. el primer pas potser seria la formació específica en el tema per aconseguir una intervenció més propera. 


Presentació

by M Dolors Creus Pujol -

Bona tarda, soc Mª Dolors Creus, llevadora de l'ASSIR LLeida. Actualment estic ubida en un CAP de Lleida Ciutat.

En el nostre ASSIR el nombre de dones migrans és també cada cop més nombros, depenent de la zona geogràfica i també del barri que s'ubica el CAP i trobem proporcions diferents.

Aquesta formació crec que m'ajudarà molt per conèixer estrategies que facilitin i millorin l'atenció a les usuàries i les seves famílies. 

Crec que caldria conèixer més a fons característiques culturals i costums de les diferents cultures perquè facilitaria la comunicació quan a hàbits de vida saludables i consell en salut sexual i reproductiva. 


Presentació i reflexió

by Marta Gallego Barrero -

Bona tarda.

Sóc Marta Gallego, llevadora a l'ASSIR del Consorci Sanitari de Terrassa.

 Als nostres CAPs (Terrassa-Rubí-Castellbisbal) tenim una mitjana de dones migrades al voltant del 50%. En alguns casos la dificultat no és l'idioma, que també, però en general ens falta formació per conéixer les diferents cultures a que pertanyen les dones i les seves famílies. Amb els anys anem coneixent i apropant-nos a elles però les mateixes professionals podem mostrar resistències, de vegades de forma inconscient, en no compartir aspectes de  la seva manera de viure. 

Coneixement, reconeixement  i empatia per part nostre, trobo que són essencials per poder treballar de la millor manera possible amb elles i créixer, com a professionals i com a persones, en un món en que qualsevol pot necessitar migrar en algun moment de la seva vida.

Encantada de poder fer aquesta formació.


reflexió

by Montserrat Martinez Rodriguez -

Bon dia, actualment som conscients dels moviments migratoris però ens falta molta cultura d'acollida, partim del desconeixement de com les dones viuen amb el seu paper de dona i és cert que els estereotips són presents i cadascú els vius amb els seus propis judicis particulars

En molts casos la dificultat idiomàtica és una barrera molt important, i el paper de la parella també afecta en la relació que es pugui establir amb la dona.

Crec que aquestes dones, totes,hagin arribat com ho hagin fet, acompanyades, soles, sent conscients, obligades.... totes són unes valentes i hem d'acostar-nos per facilitar la seva integració.

Respecte a l'atenció en l'embaràs, part i post part, crec que és un bon moment per fer aquest vincle amb la dona, oferir el nostre suport i intentar saber quins són els seus valors i el seu rol com a dona, parella, mare...

La llevadora és un professional privilegiat per viure d'aprop la realitat d'aquestes dones encara que moltes de les seves costums no les compartim

 


Reflexió

by Natalia Plaza Snchez -

Bones, em dic Natalia i soc llevadora al Baix Empordà. 

Per la meva experiència, sobretot en l'àmbit de l'atenció primària, crec que moltes vegades no som del tot conscients de les dificultats que pateixen les dones migrades. No només s'ha de parlar de la dificultat idiomàtica que moltes vegades presenten (i que tan sols això pot ser un gran problema per elles) sino en el fet que estan en un nou país, sense la seva xarxa social habitual, sense la seva familia, costums diferents, sistema sanitari diferent, percepció diferent de la maternitat i de l'embaràs, ... etc. Com bé diu el video, hauriem de tenir més sensibilitat i paciencia a la vegada que les eines adequades per saber gestionar correctament la situació. I, sobretot, evitar els topics associats als seus orígens o cultura i sobretot no generalitzar. 

Espero que aquest curs ens ajudi a millorar com a professionals.